El Ressupó de Celrà, un oasi indie a Girona



MAZONI @ El Ressupó Celrà Fotografia @brave_coast 
   
El triomf de les petites coses, tot allò que es fa per amor amb sostenibilitat, constància i sobretot, molta passió. Enguany hem pogut gaudir a Celrà d'una de les edicions més completes d'El Ressupó. Tot això ho veiem sobretot per les millores que hi ha hagut any rere any amb la programació i també per trobar la combinació entre formats propers i acústics i formats de banda. Van ser The Last 3 Lines els encarregats d'obrir aquesta 8ª edició, amb un concert i veu poderosa que van captivar al públic. Tot seguit 4hiverns eren novetat a la província de Girona i van està a l'alçada de les circumstàncies amb un directe d'autèntic luxe. La segona jornada oferia un tàndem especial entre Mazoni i Steven Munar & The Miracle Band. El primer, el músic bisbalenc va aconseguir fer aixecar al públic de la cadira, mentres que Steven Munar no va deixar a ningú indiferent amb el seu directe enèrgic i singular, propi dels grans. Sens dubte, va ser musicalment una de les actuacions més destacades en format banda que hem tingut al Ressupó. En aquest cicle, les propostes noves i els descobriments hi tenen un pes realment important. El torn de A Singer Of Songs, que es presentaven amb un format especial per a l'ocasió; viola, violí, violoncel, piano, guitarra i veu, van deixar el públic embadalit, per la bellesa de les cançons i una interpretació excel.lent dels músics. I arribava una de les propostes més esperades del cicle: Pau Vallvé, que va fer vibrar al públic desde la primera a l'última cançó amb el seu so atronador, només amb un bombo i una guitarra. Un concert memorable amb molta canya i reflexions i humor inclosos. Una de les fites aconseguides a El Ressupó, és que tant siguin artistes coneguts com desconeguts la gent vé any rere any a veure què passa, i això, ho converteix directament en una plataforma real de promoció per a noves propostes.

Band Of Horses torna als orígens


Expectació total divendres passat a l'Apolo per veure Band Of Horses, amb entrades esgotades des de feia dies. Després d'un concert d'obertura amb L.A. en solitari, que no va decepcionar a ningú, els americans obrien foc amb les cançons del seu darrer disc "Why are you ok" amb nou guitarra i baixista i una interpretació impecable. El grup de Ben Bridwell va fer un repàs extens de la seva discografia donant importància també als primers discos "Everything All The Time", “Cease to Begin” i "Infinite Arms" i corejats per un públic entregadíssim. L'electricitat i energia van protagonitzar un concert sense pauses, deixant espai també a les cançons més folk, que el públic va saber valorar, on canta també Ryan Monroe, multiinstrumentista del grup. No va faltar cap hit. Es podien tancar els ulls i sentir els discos originals en molts dels temesen d’altres van preferir reinterpretar-los d’una manera diferent per sorprendre el públic. Però va ser més que això: cançons com "The Great Salt Lake", "Casual Party", "Is There a Ghost" o  "Northwest Aptartment"  no paraven de pujar fins arribar a l'èxtasi sonor. També s'imposava un silenci total per tancar el concert amb "The Funeral". En paraules d’un Ben Bridwell agraït i amb cara d’haver-s’ho passat tan o més bé que el públic "sou el millor públic de tota la gira". Barcelona no oblidarà un concertàs com aquest!

L'estat anímic puja a l'Electrovinyes

ANÍMIC a l'Electrovinyes'17   28/07/2017     Fotografia Ray Molinari @ambideraimon 

Amb Anímic al capdavant, el festival electrònic segueix sumant amb un públic obert de mires, amb ganes de descobrir noves propostes, no massiu i molt respectuós amb l'entorn. Una nova edició on es reafirmen i es posen en valor les propostes del mateix festival com: Petits Tafaners i els Electrosopars. Tampoc hi han faltat els descobriments, que en aquesta edició han destacat Technopolitans Museless; dues propostes sofisticades que han sorprès al públic assistent. J.Rob va fer ballar com mai al públic assistent fins al tancament del festival. Les actuacions de Resonance, Tversky, Subcable i Supercomputer posen sobre la taula l'excel.lent moment que viu l'escena musical del país, amb molta varietat per a tots els gustos, però sempre seguint les premises de la qualitat, originalitat i independència en els seus treballs.

Un festival sostenible amb millores en l'adequació, un so més contundent i l'entorn privilegiat amb unes fantàstiques vistes  a Vilafranca que acull el festival desde la primera edició i que fan de l'Electrovinyes, un festival ideal per a seguir projectant-se en el futur.

The Transistor Arkestra amb nou disc: Les coses bones es fan esperar

Els tarragonins The Transistor Arkestra, després d’uns anys d’espera, publiquen el vinil “Strobilos Symphonietta”, un dels discos destacats del mes a la secció #descobriments del nostre blog! 



THE TRANSISTOR ARKESTRA
Strobilos Symphonietta
Philatelia Records






Pocs grups nacionals estan a l’alçada creativa de bandes llegendàries com Neu!, Les Aus o Música Dispersa
Intro instrumental, per entrar al món psicodèlic tropical amb la cançó "He's gone", un dels temes destacats del disc, amb sentiment de bogeria i moments de “kaos” descontrolat. Sembla com si el disc se’ns anés de les mans. Molta personalitat, no hi ha manera de comparar-ho amb res, i això és gràcies als seus matisos instrumentals i pujades atmosfèriques que els fa únics i incomparables.
Entrem al tercer tema “Furious Goat” i sembla cumplir-se la nostra teoria; i és que sembla que en aquest disc les veus del cantant i líder canari Paul Perrimo guanyen protagonisme.
Amb influències també del krautrock, seguim navegant amb aquest disc, que ens segueix portant, sense complexes i amb coherència musical, tot recordant l’essència de l’anterior de títol homònim, que també era un viatge psicodèlic.
Seguim amb la quarta cançó “I Got a Beach”, amb una veu que pren la forma d’himne i que acaba, amb un final instrumental, amb una banda sonora que va pujant i pujant fins a l’infinit.
El cinquè tema és intriga. Amb aquella facilitat que tenen per passar de la intriga a la por, fragant la bogeria i tornant al punt de partida, amb un final sorollós i instrumental en la línia del disc.
Encarant la part final del disc, arriben els sons orientals a “Double Sexus” amb una lletra cantada entre suspirs, i cançons que agafen noves atmosferes més calmades, que juguen amb el folk psicodèlic com “Joe’s Place” “Non Existent Wheel “ o “Bleeding” i que també evolucionen, muten i ens van portant...
En definitiva, un disc molt interessant que li dedicarem moltes més escoltes per anar descobrint els matisos... 






Eufòria al Festival Hivernacle

L'entusiasme es contagia any rere any entre el públic del Festival Hivernacle, que transforma el Teatre Cal Bolet en un entorn natural on gaudir de la millor música independent

Què passa amb el Festival Hivernacle? Tot va començar amb una estrena de festival amb Quart Primera i Ramon Mirabet a la primera edició, va seguir amb la connexió galàctica entre Albert Pla i Nico Roig a la segona, l'èxtasi amb Joan Miquel Oliver, ix!, A Singer Of Songs a la tercera i l'eufòria amb Mazoni, Joan Colomo i Brave Coast Djs en aquesta la darrera edició.
El festival arrencava amb un concert presentació a la plaça Sant Joan amb el concert d'Ian Sala, que va despertar la curiositat dels més inquiets amb un univers musical i líric molt proper al llegendari cantautor Bob Dylan, amb qui molts l'han comparat.
Arribava una de les nits de festival més esperades amb Mazoni i Joan Colomo a un Teatre Cal Bolet transformat en un Hivernacle amb plantes i música i amb un públic impacient, amb moltes ganes de què comencés. Van posar-se al públic a la butxaca desde el primer moment amb algunes de les actuacions més memorables desde els inicis del festival. Mazoni, ell sol amb una guitarra acústica, enèrgic com mai, va fer saltar de la cadira a més d'un amb alguns dels temes que l'han donat a conèixer. Va ser un concert espectacular. Joan Colomo també ho va donar tot, combinant cançons amb la banda del seu darrer disc "Sistema" i d'altres en solitari. Imprevible com sempre, no va deixar a ningú indiferent. La seva espontaneïtat sorprenia a un públic eufòric que no parava de riure i ballar. Brave Coast Djs van fer ballar a la gent en una actuació inèdita en el hall del teatre, també convertit en un Hivernacle amb plantes i música, en un ambient festiu i immillorable, sens dubte la seva millor actuació a Vilafranca del Penedès.

I seguien les actuacions dissabte amb el públic a l'escenari del Teatre Cal Bolet, un format proper que arrencava amb el cantautor australià Harley Young, que descobria Catalunya i fins i tot va adreçar al públic algunes paraules en català. Cálido Home van oferir una actuació intensa, sensible i pulcre, amb una compenetració d'excepció, un so impecable i un públic entregat, van defensar el seu darrer disc "Tones and Shapes", amb picades d'ullet als anteriors, com la cançó amb la que tancaven "Kill the watchman". Esperit!, el projecte en solitari de Dalmau Boada, posava punt i final a les actuacions de dissabte. El multiinstrumentista de Sant Celoni va oferir una actuació experimental tocant alhora guitarra, bateria, baix, teclats... Un músic que transmet la força d'una banda, i no una banda habitual, sinó una banda on cada instrument és original i amb una creativitat inusual, i pinzellades de psicodèlia. El punt i final al festival el va posar la cantautora americana Holly amb una música suau tot fonent-se amb les plantes i la natura del Claustre de Sant Francesc. Va acabar en rigorós acústic tocant enmig de la gent.


.................................................................................................