L'estat anímic puja a l'Electrovinyes

ANÍMIC a l'Electrovinyes'17   28/07/2017     Fotografia Ray Molinari @ambideraimon 

Amb Anímic al capdavant, el festival electrònic segueix sumant amb un públic obert de mires, amb ganes de descobrir noves propostes, no massiu i molt respectuós amb l'entorn. Una nova edició on es reafirmen i es posen en valor les propostes del mateix festival com: Petits Tafaners i els Electrosopars. Tampoc hi han faltat els descobriments, que en aquesta edició han destacat Technopolitans Museless; dues propostes sofisticades que han sorprès al públic assistent. J.Rob va fer ballar com mai al públic assistent fins al tancament del festival. Les actuacions de Resonance, Tversky, Subcable i Supercomputer posen sobre la taula l'excel.lent moment que viu l'escena musical del país, amb molta varietat per a tots els gustos, però sempre seguint les premises de la qualitat, originalitat i independència en els seus treballs.

Un festival sostenible amb millores en l'adequació, un so més contundent i l'entorn privilegiat amb unes fantàstiques vistes  a Vilafranca que acull el festival desde la primera edició i que fan de l'Electrovinyes, un festival ideal per a seguir projectant-se en el futur.

The Transistor Arkestra amb nou disc: Les coses bones es fan esperar

Els tarragonins The Transistor Arkestra, després d’uns anys d’espera, publiquen el vinil “Strobilos Symphonietta”, un dels discos destacats del mes a la secció #descobriments del nostre blog! 



THE TRANSISTOR ARKESTRA
Strobilos Symphonietta
Philatelia Records






Pocs grups nacionals estan a l’alçada creativa de bandes llegendàries com Neu!, Les Aus o Música Dispersa
Intro instrumental, per entrar al món psicodèlic tropical amb la cançó "He's gone", un dels temes destacats del disc, amb sentiment de bogeria i moments de “kaos” descontrolat. Sembla com si el disc se’ns anés de les mans. Molta personalitat, no hi ha manera de comparar-ho amb res, i això és gràcies als seus matisos instrumentals i pujades atmosfèriques que els fa únics i incomparables.
Entrem al tercer tema “Furious Goat” i sembla cumplir-se la nostra teoria; i és que sembla que en aquest disc les veus del cantant i líder canari Paul Perrimo guanyen protagonisme.
Amb influències també del krautrock, seguim navegant amb aquest disc, que ens segueix portant, sense complexes i amb coherència musical, tot recordant l’essència de l’anterior de títol homònim, que també era un viatge psicodèlic.
Seguim amb la quarta cançó “I Got a Beach”, amb una veu que pren la forma d’himne i que acaba, amb un final instrumental, amb una banda sonora que va pujant i pujant fins a l’infinit.
El cinquè tema és intriga. Amb aquella facilitat que tenen per passar de la intriga a la por, fragant la bogeria i tornant al punt de partida, amb un final sorollós i instrumental en la línia del disc.
Encarant la part final del disc, arriben els sons orientals a “Double Sexus” amb una lletra cantada entre suspirs, i cançons que agafen noves atmosferes més calmades, que juguen amb el folk psicodèlic com “Joe’s Place” “Non Existent Wheel “ o “Bleeding” i que també evolucionen, muten i ens van portant...
En definitiva, un disc molt interessant que li dedicarem moltes més escoltes per anar descobrint els matisos... 






Eufòria al Festival Hivernacle

L'entusiasme es contagia any rere any entre el públic del Festival Hivernacle, que transforma el Teatre Cal Bolet en un entorn natural on gaudir de la millor música independent
El festival arrencava amb un concert presentació a la plaça Sant Joan amb el concert d'Ian Sala, que va despertar la curiositat dels més inquiets amb un univers musical i líric molt proper al llegendari cantautor Bob Dylan, amb qui molts l'han comparat.
Arribava una de les nits de festival més esperades amb Mazoni i Joan Colomo a un Teatre Cal Bolet transformat en un Hivernacle amb plantes i música i amb un públic impacient, amb moltes ganes de què comencés. Van posar-se al públic a la butxaca desde el primer moment amb algunes de les actuacions més memorables desde els inicis del festival. Mazoni, ell sol amb una guitarra acústica, enèrgic com mai, va fer saltar de la cadira a més d'un amb alguns dels temes que l'han donat a conèixer. Va ser un concert espectacular. Joan Colomo també ho va donar tot, combinant cançons amb la banda del seu darrer disc "Sistema" i d'altres en solitari. Imprevible com sempre, no va deixar a ningú indiferent. La seva espontaneïtat sorprenia a un públic eufòric que no parava de riure i ballar. Brave Coast Djs van fer ballar a la gent en una actuació inèdita en el hall del teatre, també convertit en un Hivernacle amb plantes i música, en un ambient festiu i immillorable, sens dubte la seva millor actuació a Vilafranca del Penedés.
I seguien les actuacions dissabte amb el públic a l'escenari del Teatre Cal Bolet, un format proper que arrencava amb el cantautor australià Harley Young, que descobria Catalunya i fins i tot va adreçar al públic algunes paraules en català. Cálido Home van oferir una actuació intensa, sensible i pulcre, amb una compenetració d'excepció, un so impecable i un públic entregat, van defensar el seu darrer disc "Tones and Shapes", amb picades d'ullet als anteriors, com la cançó amb la que tancaven "Kill the watchman". Esperit!, el projecte en solitari de Dalmau Boada, posava punt i final a les actuacions de dissabte. El multiinstrumentista de Sant Celoni va oferir una actuació experimental tocant alhora guitarra, bateria, baix, teclats... Un músic que transmet la força d'una banda, i no una banda habitual, sinó una banda on cada instrument és original i amb una creativitat inusual, i pinzellades de psicodèlia. El punt i final al festival el va posar la cantautora americana Holly amb una música suau tot fonent-se amb les plantes i la natura del Claustre de Sant Francesc. Va acabar en rigorós acústic tocant enmig de la gent.