Els tarragonins The Transistor Arkestra, després d’uns
anys d’espera, publiquen el vinil “Strobilos Symphonietta”, un dels discos
destacats del mes a la secció #descobriments del nostre blog!
THE TRANSISTOR ARKESTRA
Strobilos Symphonietta
Philatelia Records
⋆ ⋆ ⋆ ⋆ ⋆
Pocs grups nacionals estan a l’alçada creativa de bandes llegendàries com Neu!, Les Aus o Música Dispersa.
Strobilos Symphonietta
Philatelia Records
⋆ ⋆ ⋆ ⋆ ⋆
Pocs grups nacionals estan a l’alçada creativa de bandes llegendàries com Neu!, Les Aus o Música Dispersa.
Intro instrumental, per entrar al món psicodèlic tropical amb la cançó "He's gone", un
dels temes destacats del disc, amb sentiment de bogeria i moments de “kaos”
descontrolat. Sembla com si el disc se’ns anés de les mans. Molta personalitat, no hi ha manera de comparar-ho amb res, i això és
gràcies als seus matisos instrumentals i pujades atmosfèriques que els fa únics i incomparables.
Entrem al tercer tema “Furious Goat” i sembla cumplir-se la nostra teoria; i és que sembla que en aquest disc les veus del cantant i líder canari Paul Perrimo guanyen protagonisme.
Amb influències també del krautrock, seguim navegant amb aquest disc, que ens segueix portant, sense complexes i amb coherència musical, tot recordant l’essència de l’anterior de títol homònim, que també era un viatge psicodèlic.
Seguim amb la quarta cançó “I Got a Beach”, amb una veu que pren la forma d’himne i que acaba, amb un final instrumental, amb una banda sonora que va pujant i pujant fins a l’infinit.
El cinquè tema és intriga. Amb aquella facilitat que tenen per passar de la intriga a la por, fragant la bogeria i tornant al punt de partida, amb un final sorollós i instrumental en la línia del disc.
Encarant la part final del disc, arriben els sons orientals a “Double Sexus” amb una lletra cantada entre suspirs, i cançons que agafen noves atmosferes més calmades, que juguen amb el folk psicodèlic com “Joe’s Place” “Non Existent Wheel “ o “Bleeding” i que també evolucionen, muten i ens van portant...
En definitiva, un disc molt interessant que li dedicarem moltes més escoltes per anar descobrint els matisos...
Entrem al tercer tema “Furious Goat” i sembla cumplir-se la nostra teoria; i és que sembla que en aquest disc les veus del cantant i líder canari Paul Perrimo guanyen protagonisme.
Amb influències també del krautrock, seguim navegant amb aquest disc, que ens segueix portant, sense complexes i amb coherència musical, tot recordant l’essència de l’anterior de títol homònim, que també era un viatge psicodèlic.
Seguim amb la quarta cançó “I Got a Beach”, amb una veu que pren la forma d’himne i que acaba, amb un final instrumental, amb una banda sonora que va pujant i pujant fins a l’infinit.
El cinquè tema és intriga. Amb aquella facilitat que tenen per passar de la intriga a la por, fragant la bogeria i tornant al punt de partida, amb un final sorollós i instrumental en la línia del disc.
Encarant la part final del disc, arriben els sons orientals a “Double Sexus” amb una lletra cantada entre suspirs, i cançons que agafen noves atmosferes més calmades, que juguen amb el folk psicodèlic com “Joe’s Place” “Non Existent Wheel “ o “Bleeding” i que també evolucionen, muten i ens van portant...
En definitiva, un disc molt interessant que li dedicarem moltes més escoltes per anar descobrint els matisos...